May 22 2009

Un buen empeine con puente claro,

habla mucho y otro tanto,

tanto dice que de nada sirve la boca,

y con eso llega la Mare de Déu de la Roca.

I diu – Balla, nena, balla.

Que el que dius tot és palla.

 

Y la vieja, tira la cesta, se levanta,

Aspira hondo y abraza fuerte a su nieta.

-Qué sabrá aquesta catalana barata,

que no coneix ni a Carrasclet?

La meva neta recita versos, balla i fa ganxet.

And I speak english as well,

I studied in
Oxford in nineteen sixty eight.

 

Pobre virgin, ella ni siquiera habla francés.

Su aurea se estremece y enseña los pies.

Els tinc fets una pena, de quan anavem al ball del moc.

Després em van fer pubilla, i d’allí a la capella en molt poc.

I vist lo vist, nena, no caiguis ni ho faigis massa bé,

Que després tot són floretes i espines d’esbarzer.


May 22 2009

 

El primer compàs d’entrada,
en silenci encara, és un dos per quatre.

La creu a l’aire,
que avall comença,
al dos veus quant de pressa,
el tres espera el quatre,
i en ser a dalt respires fort,
que tens ganes de que soni el cor.

I ja està, que ja sona. Ai, no sé si m’agrada.
De fet, no es que no sigui bona, és que estic cansada.

El forat negre que engull aire,
intenta mantindre’m desperta,
és un badall d’aquells que espanta,
veure-ho és tot un quadre.
Són les dotze, i em sento vella,
perquè ja tinc ganes de plantxar l’orella


May 22 2009

Pienso en mi vestido nuevo, de primavera. No puedo llevarlo sólo, necesito mi bufanda, mi gorra y mis botas negras. Pues no entiendo la falsedad obvia de algunas gentes, que aman comprar y enterrar sus ropas viejas. Y ahora este calor no me deja seguir aparentar lo mismo, hay que desnudarse por eso de la ventilación de energía térmica. Se muere todo mucho cuando en verano te vistes y desvistes en lo que dura un beso sin lengua.